El racó de Toni

Jornada de portes obertes Fapas Alcoi Projecte Canyet

2010-09-29T15:01:00.000-07:00

El proper disabte 2 d´octubre es celebra una jornada de portes obertes a les instalacions del Projecte Canyet d´Alcoi de 9:30 a 13:30.

Jornades de portes obertes al jaciment del Salt (Alcoi)

2010-07-29T12:31:00.000-07:00

El divendres 30 de juliol, al jaciment del Salt (Alcoi) es faran dos visites guiades a les excavacions en horari de 17:30 i 18:30. A mes, a les 20:00 h. es fara al jardi de la casa Villa Vicenta la presentació de la revista Recerques del Museu d´Alcoi.

El dissabte 31 tambè es faran jornades de portes obertes en visites guiades al jaciment a les 10:30, 11:30 i 12:30.
Açi teniu el cartell i un petit mapa de com accedir.

Jornada de portes obertes a les excavacions arqueològiques del Puig d´Alcoi.

2010-07-23T07:18:00.000-07:00

El proper diumenge 25 de juliol es realitzaran visites guiades a les excavacions arqueològiques del Puig d´Alcoi en horari de 10:30 i 12:00 hores. Podeu vindre per els vostres propis mitjans. També hi haura un servei gratuit d´autocar que ix a les 10:00 hores desde la Tourist Info al carres Sant Llorenç. Per a gaudir d´aquest servei hi ha que reservar plaça trucan al Museu Arqueològic Municipal d´Alcoi; telf: 96 553 71 44.

Estrene Bicicleta

2010-06-20T14:42:00.000-07:00

Hui he anat a fer una primera pressa de contacte amb la nova bicicleta per la Serra de Mariola. He notat moltissim la diferencia, esta bici te una geometría molt millor per a les meues caracteristiques, millor recepció en camins pedregosos, i la frenada simplement sublime, he descobert la magia dels frens hidraulics, a penes toques la maneta de frenada, i has parat del tot.
Aquesta entrada no te mes intenció que reactivar un poc el blog, senc haver estat desconectat ultimament, pero l´alergia d´enguany no ha sigut normal, la cosa ja millora...jejeje

Presenta les alegacions contra l´hotel de la Font Roja

2010-05-11T08:44:00.000-07:00

Desde aquet petit espai a la xarxa vos pregue que participeu en la presentaciò d´alegacions en contra de la construcciò d´un hotel al cor del Parca Natural del Carrascar de la Font Roja (Alcoi). Es molt senzil. Descarregueu el document que adjunte a continuaciò i el reompliu en les vostres dades. Tenim de temps fins al dijous. Si no podeu durles al Casal Ovidi Montllos d´Alcoi o a la seu del Centre Excursionista d´Alcoi, jo pase a replegarles i les porte.
Moltes gracies a tots i totes¡¡¡ participeu¡¡¡

http://docs.google.com/fileview?id=0B3HW7OBESgegMTczMjQxNGYtMjk5OC00NGUzLWJiYzQtZWFiM2RiYjRlMDVl&hl=ca

Les festes de 1923

2010-04-20T22:46:00.001-07:00

Hui es 21 d´abril, Dia dels Musics, Alcoi ja fa dies que te ambient fester, i els nervis de la gent es noten. Mirant images de la festa vaig trobar aquests videos, que podriem considerar una veritable reliquia, son una grabació realitzada al 1923 en la que podem vore com eren les nostres festes a primers del segle XX:

Diana i Entrades 1923:

Procesó i Alardo 1923:

La Carrasca de Culla (Alt Maestrat, Castellò)

2010-04-07T08:34:00.000-07:00

En l´entorn natural de Culla, a la comarca de l´Alt Maestrat, conviu una vegetaciò de boscos de pins amb boscos de carrascars propis de la vegetaciò mediterrània. Entre tot això, destaca especialment la coneguda com a "Carrasca de Culla", que es troba prop de la carretera CV-163, que unix la poblaciò de Culla amb La Torre d´en Besora.

Es tracta d´una magnifica i monumental carrasca que va ser documentada per primera vegada pel famós botanic Cavanilles a finals del segle XVIII. Les principals característiques d´esta carrasca, declarada com "arbre monumental i singular" per la Generalitat Valenciana, son les següents:

ESPECIE: Quercux Ilex

SITUACIÓ: en el Mas de Clapés, a una alçada de 840 m sobre el nivell del mar.

MESURES: tronc de 6,22 a 6´59 m de perimetre; altura: 23´35 metres; copa de branques 30 metres de diàmetre; pes 75 tones.

La carrasca de Culla és probablement l´alzina mes gran d´Espanya i d´Europa; i es diu que sota la seua copa es poden assentar unes mil persones.

Cartell de Festes 2010

2010-03-31T14:48:00.001-07:00

Açi teniu el cartell de festes d´aquest any 2010. A mi personalment no m´agradat del tot, la part superior si, pero per el que he vist en altres blogs d´internet, sembla que la figura central es un plagi d´una representaciò de Juana de Arco. Perque no es faran cartells de veritat?...ara es fan cuadres¡¡¡¡. Be, en tot cas, ja arranca l´ambient fester a Alcoi.

Coneixent el Barranc del Infern (Font Roja)

2010-03-27T05:24:00.000-07:00

La setmana pasada, vam anar fer una petita volta per la Fon Roja, i ens vam endinsar per el conegut com a Barranc de l´Infern, començant desde la Font del Rosinyol, situada al costat de la carretera de la Font Roja, en la revolta anterior al Km 8, i arribant fins al Pla dels Galers, situal al costat de la pista forestal que puja fins al cim del Menejador. el camí esta marcat com una de les rutes circulars que ofereix el parca, concretament la ruja roja. Vos recomane que feu una volteta per alli, no es un camì molt transitat, i ofereix uns paisatges espectaculars. A continuació vos deixe algunes fotos.

La Sarga: Jornades de portes obertes al 2010

2010-03-12T15:34:00.000-08:00

Açi teniu el calendari de visites guiades a les pintures rupestres de La Sarga. El diumenges hi ha servei d´autobus, ix a les 11:00 desde la Tourist Info, al carrer Sant Llorenç. Per a gaudir d´aquest servei cal fer reserva de places al telefeon del Museu Arqueologic Municipal Camilo Visedo (96 553 71 44). Vos anime a que feu una visita a les puntures.

Quatretondeta-Pla de la Casa (La Serrella)

2010-02-21T07:31:00.000-08:00

L´excursió que a continuació vos conte ja te un temps, es de les nevaes del gener. El punt d´inici de la ruta es el poble de Quatretondeta, a la comarca del Comtat. Començarem el nostre recorregut desde el deposit d´aigua de la població i seguirem les marques blanques i grogues durant tot el itinerari. El primer tram del recorregut el farem per un cami ample entre bancals d´oliveres, fins arribar a la Font de l´Espinal.
(La Font Roja, completament gelada)
A partir d´aquest punt continuem per el cami, convertit en senda, seguint les marques blanques i grogues del PR-CV 24. Atravesarem pedregals, per el que hi haura que anar amb compte, encara que aquest tram amb un poc de cura no te major complicació. Finalment arribem a la Font Roja, on recomane una petita parada per afrontar l´ultim trajecte de l´excursió, per a mi ha sigut el tram mes dur. Continuem per el PR-CV 24 fins arribar a un encreuament de camins, continuem per el de l´esquerra que ens durà fins al Pla de la Casa. Per arribar al cim (1387m) hi ha que trepar un poquet, pero no te cap complicació. Desde el cim podrem gaudir d´unes vistes extraordinaries de la Vall de Seta, la Serra d´Aitana, la Serra d´Alfaro, del mar, de les comarques de l´Alcoia i el Comtat, i si fa bon dia i la visibilitat es bona es pot divisar l´illa de Ibiza a l´horitzó.

Sense dubte tornarem a coneixer mes en profunditat La Serrella.

Barricada "La TIerra está Sorda"

2010-02-10T01:28:00.002-08:00

Avuí vull fer una entrada dedicada a l´ultim disc de Barricada, "La Tierra está Sorda". Un disc en el que el grup ha fet una important tasca d´investigació sobre la Guerra Civil espanyola. Sense dubte, el recomane. Per a res han caigut en les tipiques lletres que sobre el tema s´han fet, si no que han conseguit fer lletres que transmeteixen sentiment. Tot per a que aquells esgarrifosos fets no caiguen en l´oblit. Açi vos deixe dos videoclips de l´ultim disc:

"Por la libertad"

"Petalos"

ARAMULTIMEDIA, una nova proposta informativa.

2010-02-04T02:03:00.000-08:00

Naix un nou periodic digital, ARAMULTIMEDIA, una nova proposta informatica que tractara els temes referents a les comarques centrals. Desde açi vos convide a que feu una ullada a tant interesant proposta:

http://www.aramultimedia.com/

La neu al Montcabrer.

2010-01-11T14:20:00.003-08:00

Açi deixe algunes fotos del disabte dia 9 al Montabrer. Molt de fred, i el aire aumentava la sensació de fret. Pero el paisatge impresionant.

Ruta al Castell de Cocentaina.

2010-01-02T07:16:00.000-08:00

Fa uns dies vaig baixar a la veina localitat de Cocentaina per a fer una petita excursió desde la població fins al Castell. El punt de sortida el situem al Centre Cultural El Teular. Desde ahi començen un pujada per una estreta carretera asfaltada que ens durà fins a l´Ermita de Santa Bàrbara. L´ermita de Santa Bàrbara és l´edifici religiós mes antic conservat a Cocentaina. La seua construcció es va realitzar possiblement durant la segona meitat del segle XIII. Per les característiques arquitectóniques, ha sigut calificada com a esglesia de "reconquesta", consistent en una coberta llenyosa recolzada sobre arcs diafragmatics i una estructura amb una sola nau composta per quatre crugies . En la segona meitat del segle XIV els senyors feudals de Cocentaina van encarregar la confecció d´un retaule en què es representara la vida de Santa Bàrbara. Es tracta d´una peça única al País Valencià, la qual s´exhibeix a la pinacoteca municipal al Palau Comptal. A pesar de que en el segle XV estava habitat per les beates que es feien dir "sorores Sanctae Barbare", la conservació i el manteniment de l´edifici sempre va estar a càrrec d´un ermità fins a mitjans del segle XX.

La ruta continua desde aquest punt per un sender perfectament marcart, al principi d´aquest trobarem un panell informatiu. La senda ascendeix per camps d´oliveres i ametlers, i segueix entre una densa pineda fins a eixir als peus del castell, l´ultim tram de cami es un empedrat que porta fins al castell.

El turó denominat del Castell es localitza a la part alta de la Penyeta Blanca. Aquest emplaçament ha sigut testimoni de diverces ocupacions d´epoca ibèrica, de l´época musulmana i la conquesta cristiana. Els testimonis de l´epoca ibèrica es redueixen a diversos fragments ceramics recollits en superficie. De l´época islàmica, perviu en part un mur de tapia que possiblement pertanyia a un albacar, una especie de recinte tancat per a reunir la gent i el ramat de les alqueries circumdants en moments de perill. La conquesta cristiana va reforçar el caracter defensiu del turó. El Husun musulmà va ser convertit en una autèntica torre d´homenatge d´estil gòtic i militar a principis del segle XIV davall el domini de Roger de Llúria. L´edifici conservat actualment presenta una planta quadrada assentada sobre un talús d´altura variable que s´adapta a les irregularitats del terreny .

De la mateixa época queden restes de murs que rodejen la part alta del turó, estructures interpretades com a sistemes de formació de plataformes mitjansant l´aterrassament, les quals albergarien altres edificis desapareguts. A mitjan segle XV el compte de Cocentaina va ordenar la construcció d´una torre circular adaptada a les noves necesitats d´artilleria i a les defensives.

L´existencia del conjunt arquitectònic dels segles XIV i XV obeeix a necessitats defensives, com ara la comunicació amb altres castells, l´advertència a la població de l´arribada de l´enemic, de refugi i de resistencia davant d´un atac. L´estructura rectangular amb murs de tàpia denominada Bassa del Moro, ubicada a l´extrem sud, no formaria part del sistema defensiu, per la qual cosa estaria relacionada amb el sistema d´irrigació d´epoca musulmana.

Desde lo alt del turó podem gaudir d´unes magnifiques vista de tota la comarca.

Alcoi-Preventori-Castellar-Alcoi

2009-12-21T08:25:00.000-08:00

El disabte 19 de decembre, aprofitant el extraordinari paisatge en el que es vaem alçar, vaig fer una petita ruta per la serra. En primer lloc, vaig dirigir les meves pases cap al Preventori. Despres vaig pensar en pujar a Sant Cristofol, pero ens vam decidir per fer un recorregut per la cresta de la serra fins arribar al Castellar. I no ens vam arrepentir, neu completament verge, tranquilitat absoluta durant tot el recorregut. A continuació vos deixe algunes imatges.

(La Serreta)

(El Castellar en primer terme, i al fons la Font Roja)

(La Serra d´Aitana)

(Açi es pot vore la forta pendent de baixada)

Alcoi Medieval: La Torre Na Valora.

2009-12-13T08:43:00.000-08:00

La torre Na Valora es una torre gòtica del segle XIII que formava part del primigeni entramat defensiu de la ciutat. Va ser descoberta al novembre de 1987 en l´annex del carrer Verge Maria, també conegut com a "Carreró de les Comèdies", concecuencia de l´enderrocament d´uns edificis confrontants

Aquesta torre, identificada per P. Picher com la "Torre dels Calderers" al segle XVIII, està construida amb una tècnica mixta de tapial i cantonades de carreus tallats de roca traventina.
Amb una planta de 6´5 x 5´8 m. els seus murs tenen una grossaria 1´13 m. excepte el mur d´ingrés de 0´92 m.

Construida originàriament de dos plantes, la segona es trobava sobre un embigat a 5´45 m. de terra, sent l´alçada total de la torre de 10´2 m. L´ element mes destacat de la construcció es un arc apuntat, caracteristic del gótic, de 4 m. d´altura i 2´5 m d´amplada.

La torre Na Valora va ser construida entre els anys 1260 i 1275, encara que el mur adjacent es posterior al atac de 1304 per part dels musulmans. En el segle XIX, la torre va patir modificacions per donarli utilitat com a edifici de vivendes de tres plantes.

Per a saber mes:

TORRÓ, Josep (2002). "La torre de Na Valora" en Revista de festes de moros i cristians. Alcoi: Associació de Sant Jordi.

Cabeçó de Mariola.

2009-12-09T08:45:00.000-08:00

Aquest pont he pogut disfrutar per la Serra de Mariola, mes concretament del Cabeçó de Mariola, un turó desde el que es pot gaudir d´unes vistes magnifiques. A més, en la part alta trobem les runes del poblat iberica, principalmet es pot apreciar les runes de les muralles. Per arribar-hi, podem deixar el cotxe a les afores del camping Mariola, seguin la direcció a Cova Bolumini, en uns 45 minuts arribem al Cabeçó de Mariola.

En la part alta del Cabeçó ens va sorprende la presencia de senyals per als OVNIS, fetes en pedres al terra, la gent s´aborrix molt...jejeje

Manifest "En defensa de los derechos fundamentales en internet"

2009-12-03T09:21:00.000-08:00

Totalment d´acord en aquest manifest. Les messures del govern no son la solució al problema, s´ha de protegir mes a l´artista i menys a les companyies discogràfiques.

Manifiesto “En defensa de los derechos fundamentales en internet”

Ante la inclusión en el Anteproyecto de Ley de Economía sostenible de modificaciones legislativas que afectan al libre ejercicio de las libertades de expresión, información y el derecho de acceso a la cultura a través de Internet, los periodistas, bloggers, usuarios, profesionales y creadores de internet manifestamos nuestra firme oposición al proyecto, y declaramos que…

1.- Los derechos de autor no pueden situarse por encima de los derechos fundamentales de los ciudadanos, como el derecho a la privacidad, a la seguridad, a la presunción de inocencia, a la tutela judicial efectiva y a la libertad de expresión.

2.- La suspensión de derechos fundamentales es y debe seguir siendo competencia exclusiva del poder judicial. Ni un cierre sin sentencia. Este anteproyecto, en contra de lo establecido en el artículo 20.5 de la Constitución, pone en manos de un órgano no judicial – un organismo dependiente del ministerio de Cultura -, la potestad de impedir a los ciudadanos españoles el acceso a cualquier página web.

3.- La nueva legislación creará inseguridad jurídica en todo el sector tecnológico español, perjudicando uno de los pocos campos de desarrollo y futuro de nuestra economía, entorpeciendo la creación de empresas, introduciendo trabas a la libre competencia y ralentizando su proyección internacional.

4.- La nueva legislación propuesta amenaza a los nuevos creadores y entorpece la creación cultural. Con Internet y los sucesivos avances tecnológicos se ha democratizado extraordinariamente la creación y emisión de contenidos de todo tipo, que ya no provienen prevalentemente de las industrias culturales tradicionales, sino de multitud de fuentes diferentes.

5.- Los autores, como todos los trabajadores, tienen derecho a vivir de su trabajo con nuevas ideas creativas, modelos de negocio y actividades asociadas a sus creaciones. Intentar sostener con cambios legislativos a una industria obsoleta que no sabe adaptarse a este nuevo entorno no es ni justo ni realista. Si su modelo de negocio se basaba en el control de las copias de las obras y en Internet no es posible sin vulnerar derechos fundamentales, deberían buscar otro modelo.

6.- Consideramos que las industrias culturales necesitan para sobrevivir alternativas modernas, eficaces, creíbles y asequibles y que se adecuen a los nuevos usos sociales, en lugar de limitaciones tan desproporcionadas como ineficaces para el fin que dicen perseguir.

7.- Internet debe funcionar de forma libre y sin interferencias políticas auspiciadas por sectores que pretenden perpetuar obsoletos modelos de negocio e imposibilitar que el saber humano siga siendo libre.

8.- Exigimos que el Gobierno garantice por ley la neutralidad de la Red en España, ante cualquier presión que pueda producirse, como marco para el desarrollo de una economía sostenible y realista de cara al futuro.

9.- Proponemos una verdadera reforma del derecho de propiedad intelectual orientada a su fin: devolver a la sociedad el conocimiento, promover el dominio público y limitar los abusos de las entidades gestoras.

10.- En democracia las leyes y sus modificaciones deben aprobarse tras el oportuno debate público y habiendo consultado previamente a todas las partes implicadas. No es de recibo que se realicen cambios legislativos que afectan a derechos fundamentales en una ley no orgánica y que versa sobre otra materia.

Este manifiesto, elaborado de forma conjunta por varios autores, es de todos y de ninguno. Si quieres sumarte a él, difúndelo por Internet

Tornem¡¡¡¡

2009-11-19T08:03:00.000-08:00

Desde el mes d´agost que no he actualitzat el blog, examens, faena, i no vaig a negar algo d´abandonament, tornem. Começarem noves excursions, tractarem temes d´historia i arqueologia. En uns dies començarem de nou¡¡¡

salutacions a tots¡¡¡¡

Una mala notica: el foc entre Serelles i Gormaig

2009-08-21T03:58:00.000-07:00

El dia 20 d´agost, sobre les 4 de la vesprada s´ha inciat un foc que ha afectat al territori comprés entre Serelles i Gormaig. L´incendi ha movilitzat un gran nombre de mitjans aeris i terrestres. Una veritable catastroge, don´aquella zona estaba en plena fase de regeneració ja que al incendi de mitjans dels 90 va quedar completament arrasada. Açi vos deixe algunes imatges i un petit video.

Un poquet d´humor...

2009-08-14T02:04:00.000-07:00

Açi deixe alguns videos del genial actor alcoià Xavi Castillo

Els Pous Clars (Ontinyent )

2009-08-06T14:23:00.000-07:00

El paratge dels Pous Clars situat al terme municipal d´Ontinyent, es un lloc magic, un petit racó de gran bellesa paisagistica per el que transcorre el riu Clariano entre les roques. Al lloc podem trobar diferents "pous", en els que ens podrem refrescar ara que apreta la calor: podem trobar el Pou de la Reixa, el Pou Gelat, el Pou Fosc i el Pou dels Cavalls. El problema, que ara en estiu (com es normal) está tot ple de gent, tant que pareix la platja.

Com a curiositat cal afegir que en les parets rocoses es poden observar escavades en la pedra les conegudes com a Finestres dels Moros, que van servir com a graners i magatzems d´aliments.
En definitiva, es recomanable una visita a aquest paratge de la localitat veina.

Excavacions Arqueológiques al Puig 2009: Jornades de portes obertes 25-26 de juliol.

2009-07-20T15:03:00.000-07:00

Aquest any portem excavant desde el dia 6 de juliol, i enguany com a novetat, farem dues jornades de portes obertes a les excavacions per a tots els interesats que vullguen coneixer de més a prop el poblat iber de El Puig. Concretament es celebraran els dies 25 i 26 de juliol, en horari de 10:30 a 13:30. Vos esperem¡¡¡¡

XIX Mostra de Teatre d´Alcoi.

2009-06-08T01:28:00.000-07:00

En els proxims dies es celebrarà como tots els any la Mostra de Teatre. Açi teniu el cartell de la present edició, el seu autor ha sigut Manuel Solbes Arjona. Vos deixe la web de la mostra on podreu trobar tota l´informació.

http://www.ajualcoi.org/wmostra/

Projecte Canyet: Jornades de portes obertes 2009

2009-05-28T16:01:00.000-07:00

El Projecte Canyet ens propossa coneixer millor els voltors que tantes vegades hem vist volar en el Barranc del Cint. Les primeres jornades son el 30 de maig, açí teniu el cartell informatiu.

Serra d´Aitana.

2009-05-19T09:26:00.001-07:00

Diumenge vaig fer una volta per la Serra d´Aitana, desde la font de Partegat en Benifato. Una volta circular que ens porta seguint el sender ecológic del Passet de la Rabossa, un pass molt estret per el que hem de passar de costat i sense la motxilla. Una volta arribem dalt podem gaudir de l´espectacularitat del paissatge (Montcabrer, Penyó de Ifach, Puig Campana, Serrella, Serra de Bernia) i de les simes, unes grans cavitats formades a la roca. La baixada a la font de Partegat es pot fer seguint el camì, nosaltres vam prendre la decició de baixar per el pedrgal que ocupa part de la serra, un recorregut mes curt, pero en mes adrenalina.
Açí vos deixe algunes imatges.

(Passet de la Rabossa)

(Font de Partegat)

Via Verda Alcoi-Gandia.

2009-05-03T10:14:00.000-07:00

El passat dia 1 de maig em vaig dispossar a recorrer l´antiga via del tren Xixarra que unia Alcoi amb Gandia en bicicleta, a la vora del riu Serpis. Un privilegi que tenim a l´abast i que tot el mon deuria visitar per a poder gaudir d´un veritable espectacle amb paissatges impresionants.

El inconvenient es que la variant de Cocentaina talla el recorregut desde Alcoi i es molt perillos creuar la carretera, per lo que recomane iniciar el trajecte desde Cocentaina. Tambe es un bon lloc per iniciar la ruta l´estació de L´Orxa, on es pot deixar el cotxe tranquilament i fer el recorregut mes espectacular de la via.

(Antiga estació de L´Orxa)
Espere que vos agraden les fotos que he possat. Com a recomanació, es més, com a obligació, hi ha que portar camera de fotos, a més de llum per atravessar un tunel. I com a reivindicació espere que algun dia l´administració pertinent acondicione la via, estacions etc, per a una millor conservació i utilització, i per supost que es faja algun pas elevat o subterrani en el tram d´Alcoi a Cocentaina.

(Circ de La Safor)

Imatges de la festa 2009.

2009-04-25T04:37:00.000-07:00

(Cavallers capità cristià, filà Aragonesos)
Açi vos deixe algunes fotografies de les Entrades. Particularment, crec que ha sigut un any espectacular, el capità cristià i el moro, per a mi, han sigut els mes espectaculars. Espere que hageu gaudit de les festes, i els que no, al any que ve teniu que vindre a coneixer-les.

(Capità cristià, filà Aragonesos)

(Escuadra especial capità cristià filà Aragonesos)

(Escuadra especial del centenari de la filà Vascos)

(Cavallers Alfereç cristià, fila Contrabandistes)

(Alfereç cristià, filà Contrabandistes)

(Cavallers capità moro, filà Abencerrajes)

(capità moro, filà Abencerrajes)

(Favorita i dames, capità moro filà Abencerrajes)

(Escuadra especial, capità moro, filà Abencerrajes)

Festes de Moros i Cristians 2009

2009-04-16T09:47:00.000-07:00

Açi teniu un petit video promocional que he trobat. El penje per a que tot aquell que vullga es passe la setmana que ve per Alcoi a passar-ho be. Ja sabeu, qui vullga que em toque.

Alcoy - Moros y Cristianos from Index on Vimeo.

Historiadors¡¡¡ reclamem el nostre lloc¡¡¡

2009-04-06T01:27:00.000-07:00

La entrada de hui es un correu electronic que vaig rebre fa un temps, i que recentment a publicat al seu blog el meu company Jose Carlos ( http://castallaenelrecord.es/ ). Els historiadors m´entendran perfectament...jejeje

¿No estáis cansados de pensar eso cada vez que alguien lo pregunta? Nosotros ya estamos cansados…

...cansados de que digan que esta carrera se regala en las tapas de Danone.
...cansados de que nos expliquen que un siglo... no siempre son 100 años.
...cansados de que nos pregunten si tenemos salida profesional
… Tú eres ingeniero y también estás conmigo en la cola del inem ¿no?
...cansados de intentar diferenciar las "c" de la carolingia (o carolina) o las “s” las “u” y las “n” en la letra procesal.
...cansados de que todos nos miren raro por no saber una pregunta amarilla del trivial pursuit
...cansados de que cualquiera te discuta una explicación histórica porque leyeron “no se que” en Muy Interesante (o similar)
...cansados de que te digan: ¿historia? y ¿eso para que sirve? Los más listos se contestan: para dar clase ¿no?
...cansados de intentar diferenciar los tipos de raedera del complejo industrial musteriense. ...cansados de que nos miren mal en la cafetería cuando hablamos sobre el conflicto patricio-plebeyo.
...cansados de que nos pregunten por los hechos de una fecha en concreto
... ¿qué paso el 2 de julio de 1875, a primera hora de la mañana?
... y cuando miras con cara de indignación contesten... ¿pero tú no estudiabas esto? ....cansados de que aludan a Indiana Jones cuando hablas de arqueología (Si Gordon Childe levantara la cabeza…)
...cansado de que te recuerden novelas históricas: que no señores, que lo del Código da Vinci ¡¡No es Historia!! ...cansados de que todo dios compare tus asignaturas con las suyas empezando con un "eso no es nada en..." o similar. Haz un ensayo de 4 o más hojas en base a dos párrafos del trasporte de grano en la España del siglo XIX y cuéntame…
...cansados de que nos miren raro porque, borrachos, discutimos sobre las relaciones de vasallaje medievales.
...cansados de que nos llamen frikis: ¡Nosotros no subrayamos obviedades!
...cansados de que nos llamen aburridos: Debatir sobre los motivos de la caída de la Unión Soviética o el Imperio Romano es MUY DIVERTIDO.
...cansados de que nos digan ¿Estudias Historia?, ¿Pero qué historia?
...cansados de que te miren con cara rara cuando te ven salir la biblioteca con 9 libros distintos de 400 páginas mínimo (tras haberle pedido el carnet a un amigo para sacar más de 5) para hacer una mierda de trabajo de 7 PÁGINAS…
...cansados de que los libros tipo "historia de la historiografía, para alumnos de historia" ¡estén en la biblioteca de arquitectura!
…cansados de que nos llamen raros por identificar la diosa de la escultura (ver imagen xD). …cansados de que nos discutan si la Historia es una Ciencia. Por todo esto y mucho más…

¡Reclamemos con honor nuestro lugar en el mundo! Porque sabemos que no hay profesión como la nuestra, en la que puedas aprender desde la formación de un filo en una roca de silex, hasta las variaciones económicas del siglo XX. Porque nosotros albergamos la sabiduría de 3 millones de años de especie humana y la utilizamos metiendo cerveza en nuestro cuerpo en cafetería. Porque aprendemos de lo que leemos, y señores, en Historia leemos mucho.
¡Que Clío os sea benévola!

Cartell de Festes 2009.

2009-04-02T01:45:00.001-07:00

Ahir 1 d´Abril, com es tradiciò, es va descobrir a la Plaça d´Espanya el cartell anunciador de les festes d´Alcoi 2009. El cartell es obra de la pintora alcoiana Aitana Martín. Açi el teniu.

Continuem en Sàmara..

2009-03-25T03:47:00.001-07:00

L´altre dia navegant per la xarxa, vaig trobar aquest petit documental que apareix al nou disc del grup alcoià Verd Cel. Em pareix interesantisim. Un documental dirigit per Octavi Masià, i que preten ser un homenatge a la nostres iaios que van viure el segle XX.

Sàmara from Octavi Masiá on Vimeo.

La Ruta dels Voltors. (Alcoi)

2009-03-13T04:29:00.000-07:00

Diumenge passat vaig fer una petita ruta que en poc temps ens permet gaudir d´unes vistes i paissatges magnifics, es la popularment coneguda en els ultims anys com a Ruta dels Voltors. El punt d´inici el situem a l´entrada al Barranc del Sinc, en la carretera que puja fin al Preventori. Començem la nostra ruta e inmediatament ens trobem al mig del barranc, simplement un espectacle.

Continuem avançan seguint la senda marcada i passem per davant del Mas del Potro. Continuem endavant, i arribarem a un clar on trobarem dos camins, el nostre transcorre a ma esquerra cap amunt. Al principi es un poc pedregos pero desprès ja es més facil circular. Este camí ens fa passar per davant d´un mas, del que desconec el nom. Continuem avaçant per el mateix camí fins arribar a una carretera asfaltada. Tindrem que transcorre per aquesta un petit tram d´un km o 1'5 km, fins a trobar una senda a ma esquerra que tambè te escales. Esta senda ens portarà fins a una pista forestal, per la que tindrem que continuar cap amunt. En este punt trobarem la gabia dels voltors del "Projecte Canyet", que s´encarrega de reintroduir el voltor en les nostres comarques. En aquest punt es convenient passar lo mes sigilossament possible i sense alçar molt la veu per a no molestar als voltors.

Continuem per la pista forestal fins a trobar un encreuament de camins, nosaltres continuarem seguint la senyal que ens indica direcció Sant Cristofol. Este camí en dura per la cresta del barranc del Sinc fins a l´ermita de San Cristofol. Una vegada arribem a l´emita podem gaudir d´unes magnifiques vistes de la Vall d´Alcoi. Ara continuem cap a baix per el camí que ens durà fins al Preventori, on trobarem un àrea recreativa per a descansar, beure...etc... El ultim tram de la nostra ruta transcorre per els popularment conegut com a "Llançols" que ens portara fins Alcoi. Una ruta que podem fer perfectament en 2 hores i mitja/ 3 hores, curta pero intensa.

Visites a les pintures de La Sarga 2009

2009-03-10T11:13:00.000-07:00

Estes son les dates en les que podeu fer una visita guiada a les pintures rupestres de La Sarga, en Alcoi. En estrades anteriors d´aquest blog trobareu més informaciò.

http://eltonin.blogspot.com/2008/11/art-rupestre-la-sarga.html

Verd Cel "Samara"

2009-02-27T08:09:00.000-08:00

Samara es el titol de l´ùltim disc del grup alcoià Verd Cel, a mi personalment m´agradat molt, i desde açi vos el recomane. Açi deixe uns videos, un es una explicació del concepte del disc, i l´altre pertany al videclip del tema "Arbres, software i un te".

Untitled from Octavi Masiá on Vimeo.

Arbres, software i un te:

"Arbres, software i un te" - VerdCel from Octavi Masiá on Vimeo.

Naixement del riu Vinalopó.

2009-02-22T08:35:00.000-08:00

Hui he dirigit les meues pases cap a la Serra de Mariola, per a realitzar una xicoteta ruta que arriba fins al naixemente del riu Vinalopó. La distancia total son un 12 km, sense cap dificultat, i amb cap desnivell, per lo que es una ruta recomanada per aquells que s´inicien o no están molt acostumats al senderisme. El cami comença una volta hem passat el camping i la Font de Mariola, venint desde la carretera Alcoi-Bocairent, en uns 15 minuts arribem al punt d´eixida. Per una pista forestal, en la que al principi trobarem la senyal que ens indica el itinerari i alguns aspectes d´interes.

Després nomes tenim que continuar seguint les senyals blanques i grogues, es a dir, una senda PR (Pequeño Recorrido). Durant el camí encara podem observar els devastadors efectes que van provocar els incendis de mitjans dels anys 90 a tota la Serra de Mariola, afortunadament ja es pot veure la regeneració del territori.- Continuant per la pista, arribem fins a una petita construcció, es tracta de un pou d´aigua. A má dreta observem una xicoteta senda per la que continuem el nostre camí.

Aquesta senda transcorre paral.lela a lo que, segons tinc antes, es l´antic naixement del riu Vinalopó, pero que degut a la sequera ja no transcorre aigua com ho feia ante, enca que ara, i degut a les plujes de la tardor i l´hivern encara porte aigua en algun tram. Hui en dia el riu naix uns km mes a baix. Esta senda es la que tenim que continuar fins arribar al naixement del riu, en la Font de la Coveta, al terme de Bocairent (Valencia). El riu trancorre despres per el terme de Banyeres, i es el mes llarg de la provincia d´Alacant. Açi deixe algunes fotos més:

Durant el camí trobarem una construcció fortificada al cim d´un petit turò. Per lo que he pogut vore, pareix que ser una petita fortificació que estaria baix el domini del cabdil musulmà Al-Azraq. Intentare buscar informació per a estar segur.

(Font de la Coveta, naixement del Riu Vinalopó)

Ruta en bicicleta: Alcoi-Via Verda-Ermita de Sant Antoni.

2009-02-15T11:47:00.000-08:00

El disabte va eixir un dia fantastic per fer una ruta en bicicleta, en una temperatura agradable, encara que el fret va estar present en les primeres hores del dia. La nostra ruta comença al parc de Batoi, al inici de la coneguda i popular Via Verda. No més tenim que continuar recte per la via fins arribar al camp d´aeromodelisme del poliesportiu Francisco Laporta. Una vegada arribem, busquem la carretera de la Font Roja a ma dreta, pujem uns metres i trobem un encreuament: a ma dreta pujariem a la Font Roja, nosaltres continuem per la carretera de l´esquerra. Es un trajecte curt, pero te un tram durisim, que si no es te un poca preparaciò pot convertirse en un vertader infern de pujada. Finalment arribem a l´ermita de Sant Antoni.

(Via Verda)

(Carretera a Sant Antoni)
Ubicada en la part mes alta de la muntanya de Sant Antoni, una muntanaya amb un gran valor ecológic, que està situada dins del Parc Natural de la Font Roja. Desde el seu cim (920 m. sobre el nivell del mar) es poden contemplar unes vistes excel.lents de la ciutat d´Alcoi i dels espais muntanyencs que la circumden. L´ermita, dedicada a Sant Antoni Abat va ser construida per els alcoians fa uns sis-cents anys. Al costat de l´ermita hi va haver un hostar per al descans dels viatjers i cavalleries, ja que per allí passava l´antic camí medieval de Xàtiva a Alacant, que seguia per la Foia de Castalla, ùnic camí carreter fins que el 1862 es va obrir el nou traçat de la carretera per el Barranc de la Batalla.

En quant a l´ermita, algun autor ha assenyalat que l´ermita es va edificar sobre una talaia del temps dels "moros", hui es descarta aquesta hipotesi per l´absència de troballes d´època islàmica en aquell paratge, on actualment se situen dos edificis adossats. El menor correspon a la primera ermita, l´edificació de la qual es va concloure a començament del segle XV.Es tracta d´una nau amb teulada de doble vessant que reposa en arcs diafragma apuntats en els quals s´han conservat parcialment unes pintures murals amb motius florals d´estil barroc. Amb anterioritat a la rehabilitació de l´ermita en 1993, al costat del edifici primitiu hi havia un pati o corral, on es localitzaven un parell de dependències cobertes (estables i i magatzems de l´antic hostal)i l´aljub, que es va construir en 1556 en aquest espai que hui ocupa l´explanada anexa.

La nova ermita es un edifici quadrangular de majors proporcions i el seu interior té forma de creu grega. La primera pedra es va colocar el 1773, i despres de conclosa l´obra, el temple no va ser beneit fins el 19 de decembre de 1819. L´interior mostra una línea cassicista i presenta una decoració austera, sobretot en l´altar principal, els dos altar laterals conserven pintures de devociò popular. En conclusió, l´ermita de Sant Antoni és un referent singular del patrimoni històric alcoià. El conjunt arquitectónic està integrat en un paissatge històric i cultural, testimoni del passat, de les tradicions...

Una vegada en el paratge es convenient fer una volta per la pista forestal a ma dreta de l´ermita, que ens dura fins a dos mirados on podem gaudir d´unes vistes fantastiques. Cal assenyalar que si continuem per la xicoteta carretera d´asfalt arribem a La Cana, d´on podem fer diversos itineraris, pero aixó ho deixem per un altra ocassió.

(Area recreativa de Sant Antoni)

IV Trekking Internacional Ciutat d´Alcoi.

2009-02-13T16:15:00.000-08:00

El dia 7 de març es celebra la IV edició del Trekking Internacional Ciutat d´Alcoi, amb un recorregut de 80 km a fer 17 hores. El recorregut es pot fer a peu, corrent o en bicicleta, amb trams durs i exigents. Personalment, m´agradaria ferlo, aixi que este mes toca preparar-ho i possarse en forma, encara que no se si podre ferlo, pero ho intentarem. No es de caractet competitiu, lo important es passar-ho be i gaudir, i aixo es lo que mes m´agrada d´aquesta prova. Algú s´anima???

Informació en:

http://www.caminosherradura.es

Els Plans.

2009-02-08T07:30:00.000-08:00

Hui, aparentment era un dia tranquil en el que el temps ens acompanyaria durant la jornada de senderisme, pero no. La ruta de hui conduia les nostres pases fins al cim dels Plans, entre Alcoi i Xixona. Una ruta, que de no ser per les obres de l´autovia es podria realitzar sense cap problema desde Alcoi, sense necessitat d´agafar el coche.
L´inici de la ruta el situem al principi del port de la Carrasqueta, concretament al inici del camí ecológic del Pou del Surdo, una petita carretera d´asfalt que seguirem durant uns metres fins trobar una senda senyalitzada amb les marques blanques i grogues.

Esta senda, es una xicoteta ruta ecologica que começa en el xicotet hotel rural del Pou del Surdo, i que ens mostra la fauna i la flora de zona, a més del aprofitament dels recursos que feien els nostres avantpassats. Esta senda conclou al mateix màs. Ara continuarem per una pista forestal sempre seguint les marques blanques i grogues i la senyalització corresponent que ens indicarà "Cim dels Plans". Despres d´una estona de marxa, arribarem a un encreuament de camins. A mà dreta podem continuar per la pista forestal, i tot recte podem continuar per una senda que desemboca finalment de nou a la pista forestal, que seguirem tot recte fins arribar al "Cim dels Plans" a 1330´70 metres sobre el nivell del mar.

La meua recomanació es que esta ruta es mereix aturarse continuament per a gaudir de les magnifiques vistes: de la bahia d´Alacant, Xixona, el Cabeçò d´Or, el Puig Campana, Aitana, la Serrella, La Foia de Castalla, la Font Roja, Alcoi, la serra de Mariola. En definitiva es un punt que domina tot el nord de la provincia, i part del sud. Visita obligada per a qualsevol amant de la natura i el senderisme. Les fotos no han eixit tot lo be que deurien, la boirina, pero sobretot el fort i fred aire no em permitien mantindrem quiet, ha sigut l´unic inconvenient del dia.

(El Puig Campana, esperem que prompte començe la seua reforestació, en la que no dubtarem en col.laborar)

(El Cabeçò d´Or)

(La Bahia d´Alacant)

(Alcoi)

(La Canal i Foia de Castalla)

(Aitana i el el Puig Campana)

La Serra de Mariola ens necessita.

2009-02-03T11:54:00.000-08:00

Hem d'evitar la construcció de l'autovia Muro-Villena que destruirà la Valleta d'Agres. Esta autovia no beneficia en res a la gent de la zona, sols servirà per a que els madrilenys s'estalvien 8 minuts per anar a Benidorm. Hem de signar tots en el següent enllaç i donar-li difusió.

Ens juguem el més valuós que ens queda, la Serra de Mariola!!!

http://salvemlavalleta.blogspot.com/

Els despoblats moriscos de la Vall d´Alcalà.

2009-01-25T08:57:00.000-08:00

Hui hem fet una visita a la Vall d´Alcalà, mes concretament per a visitar els despoblats moriscos repartits per tota la vall. El Vall d'Alcalà va estar format, en temps, per set poblacions, denominades Alcalà de la Jovada, Beniaia, Criola, Benialí, Benixarco, La Roca i L'Adsúbia. A l'actualitat solament dos pertanyen a la vall com a entitat local: Alcalà de la Jovada i Beniaia. El Vall d'Alcalà va tenir importància com a capital del feu del cabdill àrab Al-Azraq, el dels ulls blaus, que va combatre durant anys a Jaume I d'Aragó que va acabar desterrant-lo. La inaccessibilitat del terreny va fer possible aquesta lluita desproporcionada. Encara es recorden a Alcalà de la Jovada aquests fets. He de dir, que la ruta es interesantisima, pero el recorregut deuria estar millor senyalitzat, i a mes, es pot fer a peu, pero trancorres per una xicoteta carretera asfaltada, aixi que lo que jo recomane es ferla poc a poc en el cotxe, i després realitzar una ruta a peu per les muntanyes dels voltants. Es lo que he fet, i hi han excursions magnifiques.

(Pont d´acces a L´Adzuvieta)

El primer despoblat que he visitat ha sigut el de L´Adzuvieta, el millor conservat de tots. La primera referència documental que tenim del despoblat de L´Adzuvieta data del 1356, però alguns materials arqueològics indiquen una cronologia inicial anterior a la conquesta de Jaume I. just abans de l´expulsió dels moriscos, el 1609, hi vivien 17 families. Fou ocupada per repobladors cristians al llarg de tot el segle XVII. S´abandonà definitivament a principis del segle XVIII, encara que els seus habitatges han estat reutilitzats com a corrals de ramat fins a èpoques molt recents. El gran interes de L´Adzuvieta resideix en l´execelent grau de conservaciò amb què ha mantingut fossilitzades les fàbriques i morfologies d´època mudèjar i morisca. Les cases tenen una extructura senzilla, són de planta quadrangular, amb una habitació paral.lela a la façana principal i un pati que ocupa gran part de l´ edifici. A vegades es construix altre habitacle al fons del pati o es recolza, formant una L, en un dels costats. Els escassos departaments servien per a dormir, com a taller, magatzem, cuina, etc. Les tècniques constructives més antigues es basen en les tapies fetes en terra, pedres i morter de calç pastades, premsades dins d´un encofrat de fusta i assecades a l´aire.

(L´Adzuvieta)

(L´Adzuvieta)
El segon despoblat que he visitat ha sigut el de la Roca, situat vora el camí de la Foia de Gràcia, entre el barranc de Pelegrí i el del Molinet, a uns 650 metres sobre el nivell de la mar. Encara que hi ha restes prehistòriques i romanes a la zona, l´orige de l´assentament es situaria a l´època andalusí. Segons la documentaciò d´arxiu, l´alqueria de la Roca tenia 10 families el 1563, igual que altres llogarets de la vall, pertanyien inicialment, a la parròquia de Gallinera i desde 1574 a la de Alcalà de la Jovada. Amb l´expulsió dels moriscos (o cristians nous) el 1609 quedà despoblada, pero a partir de 1611 es torna a ocupar amb crisitians vells. En les construccións que encara queden en peu es pot observar la paret mitjera comú. A diferencia de L´Adzuvieta, on n´hi ha illes de cases crean una mena de carrers primitius, açí, el gros dels edificis formen un grup compacte, amb les façanes recaient al camí. Alguns murs dels habitatges es construiren amb filades horitzontals de maçoneria, sobre una capa anivelladora de morter de calç. Esta tècnica constructiva es data en els segles XV-XVII.

(La Roca)

(Recreació del despoblat de La Roca)

(Porta d´acces al despoblat de La Roca)

El tercer despoblat en visitar ha sigut el de Benialí, situat en un alteró, a uns 660 metres d´altitud, vora el barranc de la Parra. Ocupa la zona sud del terme municipal d´Alcalà, entre les alqueries medievals de Beniaia, Saltes i Capaimona (ja en Tollos). Encara que té un orige andalusí, pertanyia als dominis d´Al-Azraq, sabem per la documentació que hi vivien set families al voltant del 1600. Amb l´expulsió dels moriscos quedà despoblada, pero l´arribada de crisitians amb la carta pobla de 1611, es tornà a ocupar fins principis del segle XVIII. Es conserven unes tres cases, modificades com a corrals de ramat, amb una o dues habitacions i un gran pati. Els habitatges s´uneixen entre sí per murs mitjers, com a la Roca o la Quirola, les tècniques constructives tambè són similars. Cal destacar l´escala exterior per accedir a un pis superior o cambra. Estes persones vivien bàsicament de l´agricultura de secà, amb algunes hortes en llocs regats, de la ramaderia i de l´aprofitament dels recursos de la muntanya que els envoltava.

(Despoblat de Benialí)

(Recreació del despoblat de Benialí)
Tambè hem visitat el despoblat de Capaimona, en Tollos. Antic llogaret i masia del municipi de Tollos (Comtat) (751 m alt), al límit amb el d'Alcalà de la Jovada. Era lloc de moriscs, annexat el 1535 a la Jovada i adscrit a la parròquia de Benimassot, dels marquesos de Guadalest.

La ruta dels moriscos, degut a la seua dolenta senyalització no l´hem feta tota, a més a més, s´hem desviat per a fer una excursió a la Penya Foradada, en la que em pogut gaudir d´unes extraordinaries vistes de la vall d´Alcalà i la Vall de Gallinera. Sense dubte tornare a coneixer mes en fons aquestos paratges, i per supost que vos recomane una visita per a coneixer, no només la zona, sino tambè la nostra historia. Açi vos deixe algunes fotos més de l´excursió a la Penya Foradada.

El Castell de Planes de la Baronia.

2009-01-22T08:13:00.000-08:00

El diumenge passat vaig fer una parada al poble de Planes de la Baronia per a visitar el seu casc antic, pero sobretot el seu castell. El castell de Planes està situat al mig del nucli urbà i en una situació estratègica, entre la confluencia de dos barrancs, el de l´Or i un afluent d´aquest. D´orige musulmà, presenta elements arquitectónics dels segles XII i XIII. Es creu que va donar servici fins als segles XVIII-XIX, pero que mai va arribar a ser un castell feudal important.

Cal destacar la vital importancia de la fortificació durant la conquesta de Castella de les terres del sud de la Corona d´Aragó. Les forces aragoneses, fortificades en aquest emplaçament, van aconseguir aturar les tropes castellanes en els alts del Llombo, molt prop de Planes, en 1363. Cal dir que al tossal on s´ubica el castell tambè s´han trobat restes de l´Edat del Bronze.

La seua utilització al llarg de la història ha provocat un gran nombre de remodelacions. Però malgrat això, actualment es conserva gran part de l'original construcció musulmana. La fortificació presenta un recinte poligonal de 220 m de perímetre i una superfície interior de 2900 m.

El recinte musulmà està bastit amb tapial de 1,30 m. de grossària i 0.84 m. d'altura, encara que la zona nord ha estat reconstruïda en època cristiana degut a un possible enderrocament fortuït. La torre més gran de les presents s'ubica en la zona nord i encara conserva la primera planta. La torre està bastida de tapial de maçoneria i cantonades de carreus. També fou construïda en època cristiana.

Al recinte hi ha altres cinc torres molt semblants entre elles, però que cap d'elles conserva cap estància, únicament s'hi romanen els basaments i altres restes. A banda dels elements descrits, en la fortificació també s'hi poden trobar altres elements de menor importància, com diversos contraforts i altres reformes cristianes, que varen anar readaptant el castell per a la situació de cada moment.

El estat actual del castell deixa molt que dessitjar, el recinte està tot ple de herbes, i es deuria dur a terme un pla de consolidació i restauració per evitar l´enderroc d´algunes estructures molt afectades per el pas del temps. En general vos recomanes una visita, no nomes al castell, sino a tot el poble de Planes.

El Barranc de l´Encantà.

2009-01-18T07:19:00.000-08:00

El Barranc de l´Encantà deu el seu nom a una llegenda posterior a la Reconquesta, que l´erudit botànic Antonio Cavanilles, recull a la seua obra "Observaciones": “barranco que la credulidad llamó de la Encantada por la piedra circular de unos cinco pies de diámetro, que en forma de ventana cerrada se ve en la garganta del barranco a 20 pies sobre el nivel ordinario de las aguas. En esta fingió el vulgo la boca de cierta mina donde los Moros escondieron sus tesoros y dexáron encantada una doncella, que cada cien años sale para volver á entrar en el mismo día.”
Naix en les proximitats de Beniaia, en la Vall d´Alcalà, continua per el terme de Planes de la Baronia, atravesant una serie de gargantes excavades en les formacions calcarees de la Serra de Cantacuc i transcorre cap a Beniarrés entre les serres de L´Albureca i del Cantalar fins desembocar al riu Serpis. En total, L´Encantà recorre mes de 8 km d´un barranc agrest, formant un conjunt paisajistic de gran bellessa i de contrastar valor faunistic i botànic. Hui, he dirigit les meues passes per aquell paratje tan fantastic, i que desde açi vos anime a coneixer-lo.

NOTA: Segons conta la llegenda, cada 100 anys s´apareix la doncella, donç be, hui ha aparegut açó.

L´Alcoi del segle XIX.

2009-01-10T07:53:00.000-08:00

Aquest periode es pot considerar com el segle d´or de la ciutat. La manufacturar téxtil llanera anirà consolidanse al mateix temps que la paperera guanyava protagonisme. Així es possa en marxa un proces d´industrialització que no es completaria fins els ultims anys del segle XIX. Al llarg del segle, la ciutat viurà periòdes convulsos, tant polítics com económics i socials: la Guerra del Francés, l´adveniment de l´absolutisme, la regència de Maria Cristina, els pronunciaments de liberals i moderats,i sobre tot, la revolució internacional de juliol de 1873, coneguda com El Petroleo. Aixi vos deixe un documental que he trobat i que m´ha paregut interesant:

Alcoi del Segle XIX from telealcoi on Vimeo.

La Cavalcada dels Reis Mags d´Alcoi.

2009-01-06T10:16:00.000-08:00

Les festes de nadal a Alcoi tenen un aire especial gracies a la cavalcada dels Reis Mags, la mes antiga del món. Els reis de l´Orient arriben a la ciutat: musica, torxes, patges, soldats de la guardia, pastorets, i per supost els tres reis muntats als seus camells. Per els carrers van els "negres" amb els regals, el quals pujen a les cases amb llargues escales.

La Cavalcada d´Alcoi, la mes antiga d´Espanya i una de les mes antigues del mon, va ser documentada per primera vegada l´any 1866, tot i que va ser a partir de 1885 quan l´acte va adquirir les seues característiques definitories.

Açi vos deixe un video que he trobat sobre el Nadal Alcoià:

Especial Navidad - Alcoy from INDEX PRODUCCIONES on Vimeo.

L´Orxa-Font dels Oblits-Font de la Serquera-L´Orxa.

2008-12-26T02:24:00.000-08:00

(L´Orxa)

El punt inicial de la ruta es la població de L´Orxa. Iniciem la marxa per una pista forestal (recentment asfaltada) a la part esquerra del riu.La pista te una pendent forta, en bones indicacions i senyalitzacions. Despres d´un hora de cami arribarem a un encreuament de camins: si continuem a ma dreta arribem a la Font dels Bassiets, pero el nostre cami continua recte uns metres, per a despres girar a mà dreta per arribar a la Font dels Oblits, desde on podem gaudir d´una magnifica vista de tota la comarca del Comptat i L´Alcoià.

(Area recreativa de la Font dels Oblits)

(Vistes desde La Font dels Oblits)

Retrocedim per el mateix camí per el que hem arribat a la Font fins arribar a la pista asfaltada, on continuem direcció nord, fins arribar a un altra pista forestal a ma esquerra amb un fort desnivell que ens durà fins a la Font de la Serquera. Desde Oblits fins a Serquera tardarem entre 50-60 minuts.

(Àrea recreativa de la Font de la Serquera)

Desde el àrea recreativa de la Serquera retrocedim uns 300 metres buscant el panell informatiu de la Diputació, a la dreta d´aquest comença el camí que ens durà fins a la coneguda com a Fàbrica de Llum, ubicada a la vora del riu Serpis. Aquest cami presenta una baixada molt forta i cal anar en un poc de cura al baixar. La duració d´aquesta baixada es de 25-35 minuts.

(Camí de baixada fins a La Fabrica de Llum)

(Fabrica de Llum)

Açi farem la paradeta de rigor per a dinar i descansar.

(Riu Serpis al seu pas per la Fabrica de Llum)

Despres d´un descans contimuem el nostre camí per l´antiga via del tren Alcoi-Gandía. Un camí ample i clar que ens durà fins a la antiga estació de L´Orxa. El temps desde la Fabrica de Llum fins a L´Orxa es de 1 h 30 minuts-1 h 40 minuts. El temps total del recorregut es de 4 h 20 minuts. Durant el recorregut per la via podem gaudir d´unes perspectives genials del riu Serpis, a més a més arribant a la població de L´Orxa trobem a má dreta el Castell de Perputxent.

(Antiga via Alcoi-Gandía)

(Castell de Perputxent)

Desde açi vull donar les gracies a Ruben per la seua companyia i ajuda en aquesta ruta.

El Betlem de Tirisiti.

2008-12-24T02:16:00.000-08:00

Açi vos deixe la representació completa. Espere que gaudiu d´ell i vos recomane que aneu al veure aquest magnific espectacle al Teatre Principal d´Alcoi, teniu tot el nadal¡¡¡ Bones Festes a tots¡¡¡

Horaris del Betlem de Tirisiti.

2008-12-20T03:12:00.000-08:00

Hui començen les funcions del Tirisiti per al public general. Açi vos deixe l´horari de les representacions. Aprofite aquesta nova entrada per desitjarvos un Bon Nadal¡¡¡

La Masoneria en Alcoi.

2008-12-09T00:46:00.000-08:00

Les fonts d´informació actuals indiquen que la masoneria no tenía repercussió en Alcoi, i les poques logies que s´imlantaren no tingueren massa nombre de membres. De fet, les tres logies i els tres "triangles" que, entre 1879 i 1934, es crearen a la ciutat van tancar poc després de haver-se inaugurat sense haver aconseguit reunir un nombre respetable de membres. Per altra banda, hi ha que tindre en conte que les noves investigacións poden canviar per complet la perspectiva d´aquesta informació, ya que hui sabem que alguns membres de la burgesia local militaren en logies masóniques que estaven arrelades en altres localitats com Gandía, Alacant o Madrid.

Donç be, passem ara a vore les logies que van sorgir en Alcoi:

-Respetable Logia Libre de Examen, num.152: fundada per un pastor protestant, Jorge Simeón Benoliel de Quati, amb el nom simbólic de Silas. Aquesta, formava part de l´obediencia del "Serenisimo Grande Oriente Nacional de España" i va funcionar desde el 8 d´agost de 1879 fins al any 1885. En 1881 nomes tenía 13 "germans", deu d´ells conseguir-en el grau 3 d´iniciació (solen haver 33 graus), mentres que la resta estaven en el primer.

-Respetable Logia Amistad, num,229: Estava baix l´obediencia del "Gran Oriente de España", i pareix que només va estar activa desde decembre de 1882 fins abril de 1885. El seu Venerable Maestre era comerciant de roba, Manuel Vélez.

-Triángulo Victor Hugo, num.14: En primer lloc, cal indicar ques denomina Triangulo al taller o logia que te menys de set membres. Aquest triangle estaba baix l´obediencia del "Gran Oriente Español". Es va constituir a Alcoi en juliol de 1891, pero en novembre d´aquest mateix any va desapareixer al fusionarse amb altra logia, "Hijos de la Viuda, num.125" que, establerta en Cocentaina, es va traslladar a Alcoi.

-Respetable Logia Hijos de la Viuda, num 125: va ser creada per l´ingenier León Moulet, que treballava en la construcció de la línia ferroviaria Alcoi-Gandía. Va establir un temple masónic en Cocentaina. La logia, inaugurada el 14 de juliol de 1891, pertanyia a l´obediencia del "Gran Oriente Español". Pero, al desenvolupar les seues activitats, alguns veins de Cocentaina amenaçaren de mort als seus membres. Per a evitar incidents, la logia va optar per traslladarse a Alcoi i refondre en una les dos logies: los "Hijos de la Viuda", de Cocentaina, y el "Triangulo Victor Hugo" de Alcoi el 8 de novembre de 1891. Durant els primers mesos d´estancia en Alcoi la activitat de la logia va ser constant i les iniciacions frequents.De fet, fou el periode de major activitat masónica a la ciutat, al participar a les reunions uns 40 germans. No obstant, quan es va acabar de construir el tram ferroviari de Muro, molts dels seus membres van marxar a La Safor o a Valencia i la logia va quedar quasi desmantelada al quedar en poc temps 13 germans. A finals de segle, en 1894, la situació de la Logia era insostenible. Sotmetsos a constant persecucció ja no celebraren cap tipus de reunió i, com el nombre de germans era infim, no podien fer front a les tasques de manteniment que generaba l´entitat. A mitjans de 1896 la situació era molt precaria, per lo que, abans o després, va tindre que tancar.

-Respetable Triángulo Resurrección de los Valles de Alcoy: aquesta va ser l´última logia que va funcionar a Alcoi. Baix l´obediencia del "Gran Oriente Español", el seu nom ens indica que fou l´últim intent de reavivar la masoneria en la ciutat. En 1927 ja estava establerta, i en 1934 va tindre que tancar per que alguns dels seus germans canviaren de residència. Es la logia que més anys va estar funcionant en Alcoi, pero pareix que va tindre poca activitat de cara al exterior. El nombre de germans fou sempre el mateix, cinc, dels quals dos eren alcoians i tres forasters. El president de la logia era César Puig Martínez, de nom simbólic Emilio Zola; el secretari era Tomás Llácer Belda, de nom simbólic Galileo, mentres que la tesorería fou ocupada per Enrique Fourons, alias Montaigne.

Em pareiixia interesant dedicar-li una entrada en el blog a aquest tema tan desconegut a nivell general, i molt més a nivell local.

FONT: Àngel Beneito Lloris, "Apuntes sobre la masoneria" en Historia d´Alcoi.

per a saber més: "La masoneria en Alcoy durante el siglo XIX" de Claudio Llopis Prior

El Betlem de Tirisiti: Historia i Origens.

2008-12-03T12:32:00.000-08:00

El Tirisiti és un muntatge teatral amb titelles que es realitza en la ciutat d'Alcoi (Alacant). Declarat Bé Immaterial d'Interés Cultural per la Generalitat Valenciana. Decret 192/2002, de 26 de novembre. Alta distinció de la Generalitat Valenciana al 'Mèrit Cultural'

Açi vos deixe un xicotet documental sobre l´historia i origen d´aquesta representació, un altre dia, més a prop del nadal ja possaré la representació integra. El documental està en dos parts.

Gaspar es el rei negre..

2008-11-28T09:19:00.000-08:00

Donçs be, ara que s´apropa el nadal, el senyor regidor de festes ha tingut la "genial" idea de voler possar al rei negre com a Baltasar, quan en Alcoi, sempre ha sigut Gaspar. El per que d´aquesta diferencia no ho se be...de totes maneres aquesta iniciativa s´ha trobat amb el rebuig de tota la ciutat. Personalment em pareix que no es deuria canviar, no es una tradició que moleste a ningú...inclús em pareix que es divertida, que el unic lloc del mon on el rei negre es Gaspar siga a Alcoi...si es que...el món està equivocat¡¡¡¡

Açi vos deixe la noticia al diari Información:

http://www.diarioinformacion.com/secciones/noticia.jsp?pRef=2008112000_15_822095__ALCOY-Gaspar-sigue-negro-Alcoy

Imatges de la tardor...

2008-11-11T09:26:00.000-08:00

Açi vos deixe imatges de la tardor, una época de l´any en que es pot gaudir del colorit tan caracteristic d´aquestes muntanyes.

Art Rupestre: La Sarga.

2008-11-04T02:13:00.000-08:00

Pel desembre de 1998 la UNESCO va declarar l´Art Rupestre de l´Arc Mediterrani Patrimoni de la Humanitat. Un dels jaciments escollits per a obtenir aquesta màxima distinció mundial era la Sarga (Alcoi), les pintures de la qual són el testimoni més extraordinari que ens van llegar les societats prehistòriques que habitaren la geografia alcoiana.

En els darrers deu anys, els abrics rupestres de la Sarga han estat objecte de diverses actuacions de conservació i neteja de les seues pintures, a carrec d´un equip d´especialistes de la Direcció General de Patrimoni Cultural Valencià, els treballs del qual han millorat la visió del conjunt i han permès identificar nous motius pintats que estaven ocults.

A la Sarga es troben representats tres dels horitzons artisitics prehistòrics de la façana oriental de la Península Ibérica, clarament identificables pel seu color, tipus d´execució i temàtica. Els tres utilitzen terres de tonalitats rogenques, distintes per a cadascun d´aquests, convertides en pols i barrejades amb algun producte orgánic desconegut per a fixar-les a les parets, sense preparació prèvia, mitjançant pinzells fets amb plomes d´aus, pels, fibres vegetals picades o fins i tot, amb els dits.

La importancia d´aquest jaciment és deguda a l´existència de motius d´Art Llevantí superposats a figures d´Art Macroesquemàtic, circumstància que converteix la Sarga en el jaciment d´art rupestre postpaleolític de l´arc mediterrani que millor informa sobre la seqüencia cronològica de les diferents manifestacions pictòriques que es van desenvolupar en la Prehistoria recent valenciana, entre el V i el II mil.lenni a.C.

La Sarga és, sens dubte, un santuari, el més complet i més complex dels que existeixen a les nostres terres. Mai no es va fer servir com a habitatge i en les seues parets diverses generacions d´agricultors i ramaders van deixar testimoni de les seues creences, que canvien d´imatges a mesura que es transformen les seues bases econòmiques i socials. S´apropaven a aquests abrics des de llocs distants, ja que en les prospeccions en l´entorn mes inmediat a penes s´han localitzat vestigis de la seua presència, per a celebrar cerimònies religioses, intercanviar coneiximents o productes, establir aliances matrimonials o de grup o, simplement, per a parlar i divertir-se.

Amb motiu del 10 aniversari de la declaració com a Patrimoni de la Humanitat, durant aquest mes de novembre es celebren visites guiades al jaciment, on els meus companys Alfons i Nacho vos explicaran mes detingudament el conjunt de pintures. L´ajuntament d´Alcoi possa a dissposició de tot aquell vullga autobusos gratuits els dissabtes i els diumenges (fa falta reservar plaça). Desde açí vos anime a que gaudiu d´aquesta oportunitat de coneixer millor els nostres avantpassats.

Per a saber mes una lectura recomanda:

- Hernández Pérez, Mauro.S; Segura Martí, Josep.M (coord.); "La Sarga. Arte Rupestre y Territorio", 2002, Alcoi.

Fira de Cocentaina 2008.

2008-11-03T04:18:00.000-08:00

Un any mès, quan arriba la festivitat de Tot Sants, es celebra la tradicional Fira de Cocentaina. Avui mostrarem un poquet sobre aquesta celecració tan popular a Cocentaina com a la resta de comarques centrals, i no tan sols aquest àmbit, sino tambè el provincial, l´autonómic i el nacional. Fen ùs de la viquipedia podem dir:

La Fira de Tots Sants de Cocentaina fou creada el 1346 per privilegi reial de Pere III (Pere II de València) al comte de Cocentaina Roger de Llúria. És la segona fira amb més antiguitat de l'estat espanyol. Actualment es celebra durant la setmana de Tots Sants (1 de novembre), atreu cada any a més de 650.000 visitants i amb un espai d'exposicions de 70.000 m².

ORIGENS:

El dia 12 de maig de 1346, Pere III (Pere II de València) concedeix, al seu oncle, l'almogàver i primer comte de Cocentaina, Roger de Llúria el privilegi reial per celebrar la Fira. De manera inusual, la llargada de la Fira anava des del 29 de setembre fins al 14 d'octubre, la qual cosa, magnificava la categoria d'aquesta, car l'habitual per aquest tipus d'events era no superar la setmana.

Des d'aleshores, la Fira de Cocentaina gaudeix de nombrosos favors, un d'ells, la condició de franquícia, que assegura la mercaderia dels compradors i venedors durant el viatge d'anada a la Fira, el de tornada i durant la Fira.

Encara que el lloc original on es celebrava la Fira era en la plaça de la Vila, en el segle XV es transllada a una antiga plaça prop de l'actual Plaça del Pla. Aquesta nova situació es va mantenir fins al segle XVII.

LA SEGONA FIRA:

L'any 1457, Alfons IV (Alfons III de València), concedeix al comte de Cocentaina, en Ximen Pérez de Corella, un nou privilegi per a la celebració d'una segona fira. Aquesta fira se celebraria al maig. El corresponent privilegi s'arreplega als Capítols d'Imposicions de la Vila de Cocentaina, de 1457. S'ha especulat en que aquest nou privilegi fora concedit per culpa de la deteriorada situació econòmica que patia la ciutat. Però, no es tè cap evidència documental d'aquesta segona fira del segle XVI, per tant se suposa que la seua existència va ser molt breu.

LA FIRA ALS SEGLES XVII I XVIII

En 1671, es modifiquen les dates de celebració de la primera fira, traslladant-se ja cap a Tots Sants. Aleshores, l'epicentre de la Fira es concentrava en l'actual plaça del Pla, però els firers anaven dispersant-se pel centre de la vila, oferint els seus productes exposats sobre el sòl o sobre taulers de fusta. A la zona "oficial", l'ajuntament encarregava el muntatge de casetes a un fuster prèviament contractat i construia altres llocs adossats a la paret del Palau. Aquestes parades anaven llogant-se anualment.

En 1743, i a instàncies de l'arquebisbe de València, es va sol·licitar una modificació en les dates de celebració de la fira, per així evitar la seua coincidència amb la festivitat de Tots Sants. Malgrat l'oposició equànime del poble, es va obeir la resolució i la Fira va canviar de dates en 1744, amb uns resultats descoratjadors. És per això que al 1475 es van recuperar les dates antigues.

En 1747, es va produir el robatori dels dos privilegis de la Fira, i es va dictar una paulina en les que s'exigeix la seua restitució.

En 1755, es torna a produir una important expansió de la Fira. I ja en 1768, es qualifica la major del Regne de València, segons arreplega una nota del Cens d'Aranda, de l'arxiu de la Reial Acadèmia de la Història.

En 1777, el síndic procurador de la fira d'Ontinyent, inicia el litigi contra la de Cocentaina, amb l'objectiu que es respecten les dates establides en el privilegi de 1346, car les actuals perjudicaven els interessos de la d'aquella ciutat.

En 1778, segons documents d'aquest any, la fira de Cocentaina ja acollia un total de 370 parades.

En 1795, després de nombrosos pleits, José Ramón Alegre, representant de Cocentaina davant el Consell de Castella a Madrid i encarregat de la Fira, remet un escrit en el que confirma les dates tradicionals, i des d'aleshores ja es coneix de manera oficial com la Fira de Tots Sants.

En 1796, la Fira torna a ser traslladada a la plaça del Mercat, lloc on s'ubicava la fira de cavalleria.

SEGLE XIX:

En la primera meitat del segle XIX, la Fira pateix una aturada motivada per les epidèmies, guerres i desastroses collites. Fins al punt que en 1819, les despeses generades pel muntatge de les casetes provoquen que l'intendent de València prohibeixca a l'ajuntament de Cocentaina la seua construcció. Finalment, el conflicte es resol amb una autorització definitiva.

Des del 1860, es va començar a regular la conservació de Quaderns de la Fira o Llibres d'Administració de la Fira. Els Quaderns anteriors a aquesta, que ja venien realitzant-se des del segle XVII, s'han perdut.

Al 1865, torna a produir-se la suspensió de la Fira per una ordre governativa, a causa d'un brot de còlera. Aquesta mesura va resultar tan impopular que, finalment, les autoritats van confirmar la celebració, anticipant-la uns quants dies.

Cap a finals del segle XIX, s'incrementa encara més la seua importància, mentre que altres esdeveniments semblants anaven desapareixent gradualment, absorbides pel nou model d'economia capitalista.

LA FIRA ACTUAL:

Al principis del segle XX, la Fira comença a diversificar-se, fins el punt que s'adjunta una zona d'atraccions per la canalla, situada en la plaça del Mercat, ubicació que es va mantenir fins al 1967, que es va traslladar al carrer de la Creu. A la plaça del Pla es munta la fira d'animals, les parades de productes típics de la terra i de joguines, instaurant-se la tradició de firar el xiquets, és a dir regalar-los algun producte comprat a la Fira. Una altra tradició que data d'aquesta època és l'Esmorzar de Fira, a base de faves tendres, embotits i sardines, que se celebrava el dia 1 de novembre al Pla de la Font. Aquest esmorzar típic tracta de recuperar-se des de 1996, bé en el Pla de la Font, bé en les Filaes (vegeu festes de Moros i Cristians).

Als anys seixanta, es crea la fira de maquinària agrícola, que amb el temps va anar evolucionant cap a una fira de maquinària agrícola i industrial, i a poc a poc van anar incorporant-se altres elements com els automòbils o fins i tot cabines de camions. Aquesta secció de la Fira des de sempre s'ha ubicat a la zona de l'eixample (Passeig del Comtat i carrers adjacents), junt amb els productes tradicionals que encara es mantenen a les places abans esmentades i al casc antic de la vila.

En 1973, s'edita el primer programa oficial de la Fira de Tots Sants, i néix així el logotip que es consolidarà com a senyal d'identitat d'aquest esdeveniment.

A la dècada dels huitanta, s'incorporen a la Fira una serie de tornejos esportius, el Certamen Coral de la Fira de Tots Sants, i grans exposicions temàtiques de caràcter bianual realitzades pel Centre d'Estudis Contestans.

Ja als noranta comencen a realitzar-se una serie d'exposicions d'escultura, pintura i bonsais, així com la Mostra de Pobles del Comtat i de la Fira d'Artesania, que es tracta d'una exposició on la resta de pobles del Comtat exposen i venen els seus productes típics. En 1993, es crea la Mostra de Jóvens Creadors Contestans, i un any després s'instaura un mercat medieval que s'expandeix per tot el casc antic de la vila.

Una fita important es va celebrar en 1996 en l'aniversari 650 de la Fira. En aquest any, es va tornar a tenir una gran ampliació, amb l'incorporació de la Biennal d'Art Agulló, La fira del Llibre, un Mercat Àrab en l'antic barri mudèjar del raval, la Fira de l'Oli d'oliva, i una representació de la concessió del privilegi de la Fira.

El 2004, la Fira ja disposava de 54.000 m² d'exposicions i esperava superar el nombre de 500.000 visitants en 4 dies (cal recordar que la població de Cocentaina té aproximadament 12.000 habitants).

El Portal de Riquer (Alcoi)

2008-10-17T10:49:00.000-07:00

El conjunt del Portal de Riquer consta de dues torres, la de Riquer i N´Aiçà, i entre aquestes el llenç que es va obrir al segle XVIII, formant un portal en forma d´arc per el que es baixa al carrer Sant Roc. La Torre de Riquer es de perimetre rectangular (7 x 5´6 metres), construida en silleria i coberta per una bóveda de canó. Aquesta torre es va construir entre els anys 1305 i 1308 com a limit del arraval que es costruiria junt a la vila original.

En el moment en que es duen a terme els treballs per a la recuperació de la Torre i portal de Riquer, es va descobrir una segona torre medieval integrada en una vivenda del carrer Purisima, aquesta torre es va identificar com la torre de N´Aiçà, que possiblement va ser construida al any 1310.

A mes a mes, es van descobrir al conjunt de l´antiga muralla, es descobriren unes peculiars pintures datades en el segle XIV.

Ruta en bicicleta: el Castell de Penella.

2008-10-09T01:51:00.000-07:00

El passat diumenge vaig aprofitar per a visitar el Castell de Penella en la bicicleta, al terme municipal de Cocentaina, passant antes per el poblat iber de la Serreta. Una excursió dura en el tram de pujada cap a la Serreta (d´esta ja parlarem un altre dia). Per anar cap a Penella, eixim per la carretera d´Alcoi cap a Benilloba, una carretera amb pendents no massa pronunciades, pero costants.

En quant al castell, cal dir, que a finals de la segona meitat del segle XIII, Jaume I el Conqueridor arribava amb les seues hosts a les terres de l´actual comarca del Comptat. La situació fronterera d´aquestes terres amb el regne d´ Al-Andalus motivarà el reforçament d´antics castells musulmans i la construcció d´altres de nous. En 1271, Jaume I otorga llicència a Guillem Pons de Vilafranca per a la construcció en la roca de Penella d´un castell o torre, al qual assigna un territori entre el domini del castell d´Alcoi i el de Penàguila, comprès entre les alqueries de Penella i de Forminyà. La historiograía actual demostra el caràcter defensiu i de control territorial del conjunt arquitectònic. La seua ubicació li permetia controlar qualsevol ràtzia o revolta provocada per les comunitats sarraines que es resistien a la Vall de Seta, de Travadell, de Gallinera, de Guadalest... La recuperació del conjunt, iniciada al 2003 i finalitzada en el 2006, ha permès la conservació d´un dels pocs testimonis que van presenciar una etapa històrica convulsa i de canvi en tots els àmbits.

La zona enderrocada del castell correspón en gran part al àrea domèstica segons les dades aportades per l´intervenció arqueològica. Les construccions identificades son quatre, independents i de diferents dimensions. Totes s´asenten sobre una plataforma d´acondicionament de la siperficie de la penya. Les recents investigacions indiquen un periode d´ocupació del edifici entre finals del segle XIII fins al segle XVI.

Les dues úniques construccions que es mantenen en peu de tot el conjunt monumental son l´edifici rectangular i la torre de l´homenatge, ambdues en una clara funció defensiva i de vigilància. La torre es presenta atalussada en els seus flancs sur, est i oest. Els murs de tapial de la resta de l´estructura estàn construits en banquetes per a reduir el seu espesor a messura que es guanya en altura. Desde el seu interior es poden contemplar finestres i sageteres defensives a diferents nivells.

L´edifici rectangular s´assenta directament sobre la roca en perfecta sintonia amb el relleu. Consta de tres murs de carrega, contruits en tapial. Els diferents elements constructius que s´observen en aquest espai, evidèncien tres espais repartits verticalment: planta baixa, primera planta i terrassa.

Vos anime a que el visiteu sense dubte, i despres vos recomane un bon dinar a la Venta Nadal, on podreu assaborir el millor embotit de tota la comarca sense dubte. La distancia (anada i tornada d´Alcoi, sense contar la pujada a la Serreta) es de 24 km. Deixe algunes imatges mes:

(no sempre em pot dur a tots els puestos...jeje)

(vistes desde la torre)

(al interior del castell)

(panoràmica desde la torre)

Salutacions i fins la próxima.

Recomanacions per al pont del 9 d´Octubre.

2008-10-07T03:58:00.000-07:00

Si al igual que jo, es quedeu a Alcoi durant el pont, hi han una serie d´activitats que poden ser interesants:

A la nova sala que ha obert recentment a Alcoi, en la Plaça Gonzal Cantó nº 1 podem gaudir de:

-Concert de Raimundo Amador. Dijous 9 d´Octubre a les 23:00. Preu de les entrades, 18 euros anticipada i 20 euros en taquilla. Venda d´entrades al Pub Bad Voodoo.

http://www.myspace.com/raimundoamador

-Actuació de Xavi Castillo, presentant "Canvi Climatic Circus". Diumenge 12 d´octubre a les 19:00. Preu de les entrades: 10 euros. Venda d´entrades al telefon 625 60 06 81, al Pub Bad Voodoo i en PC Coste (al Passeig del Comptat, Cocentaina).

Al teatre Principal vos recomane el concert de Verd Cel, presentant la seu últim disc "Sàmara", el dijous 9 d´octubre a les 20:00

http://www.myspace.com/verdcel

Per altra banda tambe es celebra durant els cuatre dies la tradicional Fira del Llibre en valencià i de Productes Artesanals, al parc de la Glorieta.

IV Fira Gastronomica de Muro d´Alcoi

2008-10-06T01:54:00.000-07:00

Ahir diumenge, vaem fer una visita a la IV Fira Gastronomica de Muro d´Alcoi, una proposta interesant per coneixer el productes tipics de les nostres comarques. Els productes mes destacats van ser els embotits, l´oli i el vi principalment. Tambè hi havien productes de dietetica i estética. Tot aixo animat en musica, i balls tradicionals.

Ruta en bicicleta: Alcoi-Banyeres-Alcoi

2008-10-04T08:50:00.000-07:00

Avui, he pogut gaudir d´un meravellós dia de tardor, i que millor manera d´aprofitarlo que fer una ruta en bicicleta per la comarca per a desconectar dels problemes que ens acompanyen al llarg de la setmana (i els que no son de la setmana). He fet una visita a la veina localitat de Banyeres de Mariola.

La ruta l´inicie en el parc de Batoi, en l´inici de la Via Verda. Seguint aquesta antiga via de tren (que mai va ser feta servir) arribem a un primer pont, el passe i agarre un xicotet camí a mà esquerra, per el que arribe a un cami de terra mes ample passant per baix del Pont de les Set Llunes, que arriba fins al Raco de Sant Bonaventura, un espai unic i relaxant. Aquest punt no te per que ser visitat en aquesta ruta, pero es molt recomanable.

(Pont de les Set Llunes)

Per el mateix camí torne a la Via Verda fins arribar al Poliesportiu Municipal Fancisco Laporta. En aquest punt començe la pujada a la Font Roja, una carretera trencacames, que en alguns trams es fa un poc dura. Continue per aquesta carretera fins al km 5´5 aproximadament, punt en el que trobem un encreuament: a ma esquerra continua la carretera de la Font Roja i a mà dreta trobem la coneguda com a "Carretera de les Llacunes" o de la Safranera.

(Encreuament, a la dreta la Carretera de les Llacunes)

Prenc aquesta última carretera que transcorre entre la vall que separa el parc natural de la Font Roja i el de la Serra de Mariola, una vall en molt d´encant, en la que podem gaudir d´uns paissatges unics a la provincia d´Alacant: masos, camps de cultiu, xicotets hotels rurals (com el mas de la Safranera), tot aixo sota la Font Roja i la Serra de Mariola. Destacar a l´esquerra de la carretera el Barranc de les Coves, on podem trobar el yaciment arqueológic de L´Abric de la Falguera, conegut desde 1981 ( un altre dia ja parlarem d´ell).

(Barranc de les Coves)

Per esta carretera continuem fins arribar a la carretera que uneix Alcoi i Banyeres. En l´encreuament a ma dreta anem cap a Banyeres. Pero abans he parat un ratet per a fer un descans i aprofitar per menjar alguna cosa en la coneguda Ermita de Polop, un lloc ideal per a sentarse a descansar que es troba a peu de carretera.

(Ermita de Polop)

Fet el descans, reanude la marxa, em queden 10 km fins arribar a Banyeres, que ens reb en el seu meravellos castell al fons. La població, igual que el seu castell, es d´orige musulmà; els musulmans la denominaven Beni-hares, que significa "fill de llebres". Conquerida per Jaume II d´Aragó a mitjans del segle XIV.

(Banyeres de Mariola)

Despres de fer una volta per els seus carrers em disposse a tornar a Alcoi per la mateixa carretera per la que he vingut, es a dir, em queden uns 20 km fins arribar a Alcoi. En la tornada, faig una última parada per a vore, a mà dreta de la carretera i a uns 6 km d´Alcoi, les restes del Castell de Barxell: construit probablement a finals del segle XIII, encara que la primera noticia que en tenim data de 1321 i ens parla d´un En Guillem Blanc, alcaid d´aquest Castell. S´hi distingueix una torre senyoria amb un pati d´armes, amb aljub, que ocupa l´actual masia i un ampli albacar que que servia de refugi a les families i ramats dels mudejars de Barxell i Xirillent, en una època marcada per les frequents incursions granadines i castellanes. Durant el segle XVIII, i en perdre la missió per la qual va ser construit, el castell es va convertir en un mas. Avui, està abandonada i es de propietat particular, a mes a mes, es conserva en un pesim estat. Desde açí denunciem la passivitat dels propietaris (que per llei estan obligats a conservarlo) i del govern municipal, al deixar que aquest be patrimonial estiga en perill de desapareixer si no s´actua de forma inmediata.

(Castell de Barxell)

Baixe del castell i torne a la carretera direcció cap a Alcoi. Per a evitar passar per el tunel del Salt , els ciclistes passem per les conegudes com a Cases del Salt, on podem observar unes precioses vistes d´Alcoi i del Carrascar de la Font Roja.

(vistes desde el Salt)

Finalment tornem a punt d´eixida en la via verda. En total, he recorregut 58 km. Desde açi vos anime a fer la ruta, disfrutant cada km i observan el paissatge que ens ofereix.
Algunes fotos mes:

(Toni)

Lectures recomanades: "La Germania d´Alcoi" i "La desfeta d´Alcoi" de Josep Lluis Santonja.

2008-10-02T10:59:00.000-07:00

Dues lectures mes sobre l´historia local de recient publicació. El primer llibre te el titol de "La Germania d´Alcoi", i tracta sobre aquest fet tant important en terres valencianes i a l´hora tant desconegut. La Revolta de les Germanies va ser una rebel·lió armada que es va produir en el Regne de València ben entrat el segle XVI, durant el regnat de Carles I. La revolta, tot i que no va tenir cap repercussió més enllà del Regne de València (fora d'alguns aldarulls relacionats a Catalunya), va tenir com a conseqüències més directes l'acceleració del procés centralitzador autoritari monàrquic, la progressiva pèrdua de poder de l'oligarquia nobiliària valenciana, i una forta reducció dels drets del poble valencià.

La revolta s'emmarca dins d'una sèrie de convulsions europees que marquen la primera crisi del sistema feudal: les jacqueries franceses, la insurrecció anglesa de 1381, els ciompi italians, els irmandinhos gallecs, les Comunitats de Castella, i les guerres camperoles alemanyes de 1525. Tot i això, els analistes històrics moderns mostren discrepàncies sobre si la Revolta de les Germanies fou una "primera revolució moderna" o un alçament retardatari i feudalitzant a l'europeisme modernitzador de Carles V. De fet la complexitat de l'anàlisi es deriva en que la Revolta de les Germanies contingué diverses lluites paral·leles: la dels menestrals i poble menut contra l'oligarquia urbana; la dels camperols contra els senyors; i la de l'uniformisme cristià contra la singularitat musulmana.

El segon llibre, "La Desfeta d´Alcoi" ens conta la derrota de la vila d´Alcoi per les tropes borbóniques de Felip V en la Gerra de Successió. Els borbònics entraren a Alcoi el 9 de gener de 1708.La Guerra de Successió Espanyola (1701-1713/1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional, que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola. En aquesta confrontació, a més de la successió a la corona hispànica, s'hi dirimia també la qüestió de l'equilibri de poder entre les diferents potències europees.

A la Guerra de Successió, hi destacaren com a generals el Duc de Villars, el Duc de Berwick, el Duc de Marlborough, i el Príncep Eugeni de Savoia.

El 1700, Carles II de Castella i d'Aragó va morir reconeixent com a hereu universal Felip de Borbó, duc d'Anjou, nét de Lluís XIV de França, qui, d'aquesta manera, esdevingué Felip V de Castella i IV d'Aragó. La guerra va començar perquè l'emperador Leopold I va reivindicar els drets de la seva nissaga a les corones hispàniques; a més, a mesura que Lluís XIV es va anar mostrant cada vegada més imperialista i agressiu, d'altres potències europees, com ara, principalment, Anglaterra, Portugal i les Set Províncies Unides dels Països Baixos van aliar-se amb l'Imperi per oposar-se a l'expansionisme francès, com també, en el cas anglès, per assegurar la successió al seu tron de prínceps protestants; de fet, la Guerra de Successió Espanyola s'inscriu dins d'allò que alguns historiadors anglesos denominen la Segona Guerra dels Cent Anys, concepte que designa la constant rivalitat anglofrancesa que existí en tots els conflictes europeus que es donaren entre 1689 i 1815.

La Guerra va finalitzar amb la signatura el 1713 del Tractat d'Utrecht i el 1714 del Tractat de Rastatt, en aplicació dels quals Felip V fou reconegut com a rei d'Espanya, però amb la condició de renunciar als seus drets al tron francès, evitant així la unió de les dues corones; l'Imperi va annexionar-se gran part dels antics dominis espanyols a Itàlia i als Països Baixos. Tanmateix, malgrat que Lluís XIV va aconseguir situar el seu nét al tron espanyol, el Tractat d'Utrecht va significar la fi de l'hegemonia francesa a Europa i va iniciar l'època de l'equilibri de poders que es mantindria fins a la fi de la Primera Guerra Mundial (1914-1918)

Dins dels regnes hispànics, la Corona de Castella va donar suport a Felip de Borbó mentre que, després de 1705, els estats de la Corona d'Aragó s'alinearen amb el pretendent Carles d'Àustria. Per això, el triomf de Felip de Borbó va significar la fi dels drets i privilegis dels regnes de la Corona d'Aragó, que foren uniformitzats segons les lleis de Castella; a la Península, la guerra va durar fins a 1715, amb la capitulació de Mallorca davant de les forces de Felip V.

70ª Aniversari del Primer Bombardeig sobre la ciutat d´ Alcoi.

2008-10-01T09:01:00.000-07:00

El passat 20 d´setembre es van complir 70 anys del primer bombardeig que va patir la ciutat d´Alcoi durant la Guerra Civil per part de l´aviació italiana al servici del general Franco. Entre el dia 20 de setembre de 1938 i el dia 11 de febrer de 1939, Alcoi va ser bombardejat set vegades per el 8º Stormo di Bombardamiento Veloce de la Aviazione Legionaria delle Baleari. De totes les incursions, les efectuades entre els dies 20 i 23 de setembre de 1938 foren les mes catastrofiques, ja que van provocar un gran nombre de victimes mortals (com a minim 52 victimes), producte de la gran quantitat de metralla i explosius que els italians van abocar sobre la ciutat i per la falta d´experiencia que tenia la població per a defendres d´aquest tipus d´agressió.

En concret, el bombardeig del dimarts 20 de setembre de 1938, partiren a les 8:30 del matí, 10 avions Savoia S-79 del aerodrom de Son Sant Joan. Els avions arribaren a la vertical de la ciutat un hora mes tard, van deixar caure sobre les zones industrials de la ciutat un total de 8800 kilos d´explosius, que van causar un total de 15 morts (10 dones i 5 homens).

Rafael Moya, que per aquells temps treballava a la Mistera, ha deixat escrites les seves vivencies sobre aquest bombardeig:

"El martes 20 de septiembre de 1938 amaneció en Alcoy con cielo límpido. Visibilidad optima. uno de esos postreros dias de nuestros luminosos veranos. A las 10 horas y 40 minutos de aquella mañana, me hallaba en la oficina de la Mistera, manejando la calculadora de manivela, una Facit (...) De pronto, interrumpí, y muy complacido, mi labor. Libertad Bonhome Miguel, una joven llistonera se presentó en el despacho. Venía tras unos dias de baja a darse de alta en su trabajo. Extendí el volante para su encargada. Y alargué unos minutos mi charla con ella. Como cualquier muchacho de mi edad hubiera hecho con una encantadora chiquilla como Libertad era... Aún, por los cristales del ventanal, la estaba contemplando, cuando, sin que mediara aviso ni alarma algunos, una explosión hizo desaparecer a Libertad de mi vista. Humo y cascotes envolvieron la puerta que la joven llistonera se disponía a flanquear. La sucesión de nuevas y casi simultaneas explosiones nos hizo comprender, empavorecidos, que Alcoy estaba sufriendo un ataque aéreo, el primero de la guerra. Salimos como pudimos, entre el pánico general, ganando rápidos los bancales de la cercana Portalà. Desde un altozano, agazapado sobre el suelo, pude ver cómo la fábrica y diversos puntos de la ciudad habian sido alcanzados por las bombas.
Tres Savoias, en lo alto, se alejaban hacia el sureste, impávidos, sin que el impotente y tardío fuego de las baterías antiaereas instaladas en la Serreta hubiese evitado el ataque ni alterado siquiera su serena formación , en triangulo, a no mucho más de un millar de metros de la población.
Cuando regresé a la destrozada fábrica, minutos más tarde, fue el de Libertad Bonhome el primero de los cadáveres que vi. El pasillo que unía las dos alas de la fábrica había sufrido de lleno el impacto de una de las bombas. Allí, entre la puerta del "mullador" y la escalera que accedía al piso superior del "buidaor", yacian tres cuerpos despedazados y semidesnudos, junto al de Libertad. Numerosos heridos, algunos de gravedad, aumentaban con sus lamentos la dramática confusión de aquel horrible cuadro. Un perrillo moribundo gemía lastimero entre aquella impresionante carniceria humana. El definitivo balance de víctimas, en este primer bombardeo de la ciudad, fue, en la fábrica de cerillas, éste: ocho obreras muertas y alrededor de treinta heridos de diversa gravedad."

Com a petit homenatge d´aquell esdeveniment vos deixe el video que vam elaborar Jose Carlos Pardines i jo el curs passar per a l´assignatura d´Historia Contemporànea del País Valencià:

per a saber mes recomane la lectura del llibre "Alcoi, objetivo de guerra" de Angel Beneito publicat a l´any 2007.

Yacimiento Ibero de El Puig (Alcoy)

2008-10-01T08:20:00.001-07:00

Cerro redondeado situado junto al Barranco de la Batalla, a 5 Km. de Alcoi dirección Alicante. El acceso puede realizarse desde levante. Nada mas pasar el pequeño túnel del barranco de la Batalla, dirección Alicante, girar a la izquierda y tomar nuevamente el desvío dirección "Club de tenis". Seguir la carretera asfaltada, pasando entre Chalets, hasta el final (aproximadamente 1 Km.). Continuar recto por el camino sin asfaltar, unos 300 o 400 m y continuar por el sendero. Caminando desde allí se accede en pocos minutos. La cima se sitúa a 888 m. sobre el nivel del mar.

Visita

El yacimiento se sitúa en la meseta de el Puig, con unos 40 m de diámetro y una extensión de 1,5 Ha, que pudo alcanzar las 3 Ha en el periodo de mayor auge. En la parte oriental, donde el acceso es mas fácil, una muralla cierra el paso. Del muro, de 10 m. de longitud, surgen otros mas estrechos que cierran el recinto. El poblado esta muy erosionado, y los restos son mas bien escasos (restos de muralla y torreón defensivo, estructuras de departamentos cuadrangulares, restos de habitación). Pese a todo el lugar es muy interesante y el emplazamiento impresionante. Bonita vista de Alcoi. En la parte mas alta, el centro excursionista de Alcoi ha depositado una placa conmemorativa dedicada a Vicente Pascual, arqueólogo excavador del yacimiento.

Historia de los descubrimientos

En el s. XIX fue castigado por buscadores de tesoros. Las primeras prospecciones serias fueron realizadas por Camilo Visedo Moltó. En 1964 fue excavado por el Laboratorio de Arqueología de la U. de Valencia, por V. Pascual y M. Tarradell, y desde 1982 por F. Rubio. En la excavación se identificaron materiales de la Edad del Bronce, y sobre ellos, nivel ibérico. Periodo orientalizante con presencia de ánforas fenicias y fíbulas tipo Alcores (s. VII-VI a.C.) e Ibérico Antiguo con platos de cerámica gris y bicromas. Entre los materiales, destaca la abundancia de cerámicas importadas (ática de figuras rojas, ática de barniz negro), algunas con grafitos, lo que permite estimar su destrucción dentro del siglo IV aC. Materiales depositados en el Museo de Alcoi.

A continuación os dejo algunas fotos de la campaña de excavación del pasado septiembre en la que se ha trabajado en la zona del poblado, asi como en la consolidación de la torre.

Equipo de excavación septiembre 2008:

consolidació de la torre:

no todo es seriedad en la excavación...jejeje

Inaguración

2008-10-01T08:12:00.000-07:00

Empiezo esta aventurilla cibernetica con la ilusión de compartir mis aficiones, principalmente el senderismo y el mountain bike, y otros aspectos que me interesan como la historia o la arqueologia...bueno, y por supuesto tampoco faltaran dosis de heavy metal...(los que me conocen saben que es una de mis debilidades...jejeje). un saludo a todos, y espero que os guste...ahhh, y gracias por adelantado por vuestras visitas y comentarios.